Els orígens

Per comprendre la història  d’aquesta entitat, cal remuntar-se a l’any 1920. Fanals  d’Aro i la seva barriada de la Platja d’Aro depenien de l’Ajuntament del municipi situat a Castell d’Aro, on funcionava el Casino Castellerenc des de finals del segle XIX i diverses entitats que duien a terme diferents activitats.
Fanals d’Aro i la Platja d’Aro quedaven deslligats d’aquestes activitats que es feien al poble veí i no tenien un lloc de trobada dels veïns per compartir les estones lliures; aquest problema féu que un grup de persones es reunís per tal de constituir una societat amb la finalitat de tenir una eina i un lloc per facilitar l’esbarjo dels veïns. Així la comissió formada per Gerard Cruañas, Josep Bas, Narcís Moriscot, Pere Bas i  M. Barceló presentà els tràmits per a la formació d’aquesta entitat i el 18 de setembre de 1920 fou legalitzada pel governador civil. La nova associació s’anomenaria “Centro de Amigos del Progreso-Sociedad Recreativa de Fanals”.
L’estatge social s’instal·là al Barri de la Platja d’Aro, número 20 de Fanals, que corresponia a la taverna de Can Sais, avui dia Hotel La Terrassa. El local es composava de planta baixa, on estava ubicada l’espai que s’utilitzava com a sala de ball, i al primer pis hi havia el cafè, lloc de trobada habitual dels socis.
En el sí de l’entitat hi havia una sana rivalitat entre dues colles, rivalitat que en altres pobles es traduïa en l’existència de dues o més entitats diferenciades (per exemple, a Sant Feliu de Guíxols amb el Casino dels Nois i el Casino dels Senyors). En arribar la Festa Major, una colla l’organitzava el dia oficial, el 15 d’agost i amb aquest motiu s’instal·lava un envelat davant de Can Japet, on celebraven ball amb orquestra, mentre que l’altra bàndol el feia al local social del “Centro”. L’entitat també organitzava l’altra festa rellevant del calendari festiu fanalenc: el Dijous Gras i el Carnaval.

El Porvenir Fanalense

Per motius que encara no s’han pogut esbrinar per manca de documentació, el 9 de febrer de 1931  el Centro de Amigos del Progreso es disolgué per “exclusiva i unànime voluntat dels socis”   segons consta en el llibre de caixa de l’entitat, únic document que s’ha conservat. Els gestors de      l’entitat disolta varen esperar 10 dies després de la legalització d’una nova entitat, el “Centro El Porvenir Fanalense” per finiquitar definitivament la vella associació. Aquest fet fa pensar que es tractava d’un canvi premeditat i consensuat entre tots els socis per alguna causa de tipus legal o formal i no per algun desacord en el sí de la societat.
En el moment de la dissolució era president Vicens Bona (que cinc anys més tard seria president de la nova societat) i secretari Anicet Clara, que també formava part de la comissió gestora de la nova so-cietat, circumstància que corroboraria aquesta teoria.
El 31 de gener de 1931 el governador civil, Pascual Arias, aprovava la nova entitat denominada ”Centro El Porvenir Fanalense”, que conservava una característica heretada de l’anterior, el mot “Centro” pel qual ha estat conegut popularment per tots els veïns  fins no fa gaire anys.
La comissió que es va encarregar de tramitar tota la documentació per la legalització estava formada per Ramón Roselló, Manel Pijuan, Josep Serra, Aniceto Clara, Rodrigo Vergeli, Llibori Barceló i Gerard Cruañas.
L’adreça de la seu de l’entitat estava situada al Barri de la Platja d’Aro  número 94, el mateix local de Can Sais on hi havia “El Progreso”.
El 20 de gener de 1935 se celebrà una Junta General extraordinària per debatre la compra d’un  te-rreny destinat a l’edificació d’un local social en propietat, compra que s’aprovà, quedant autoritzats Rodrigo Vergeli i Gerard Mir, aleshores president i secretari respectivament per fer la tramitació legal de l’operació. El terreny pertanyia a Marcel·lí Cruañas i feia 200 metres  quadrats (20 metres de llarg per 10 d’amplada) i estava situat davant la carretera de Palamós, és a dir, en el lloc on continua actualment la seu social de l’entitat.
Però els pocs recursos econòmics de l’època feien molt problemàtica la tasca de construcció del nou local per la qual cosa s’hagué de recòrrer a la solidaritat de tots els socis; tots i cadascun dels membres de la societat participaren en la seva construcció, una minoria benestant fent aportacions econòmiques, i la majoria amb el seu treball personal i així el 1936 el nou local social quedà enllestit. En aquells anys era un edifici pràcticament solitari al bell mig d’un pla davant la carretera, lloc que avui dia és el centre neuràlgic de Platja d’Aro. Però la inauguració del nou local arribaà acompanyada de la tragèdia de l’esclat de la guerra civil el juliol d’aquell mateix any, fet que marcà i restringí la vida social de l’entitat que, un cop acabada la guerra i durant la postguerra quedà bloquejada per les dures circumstàncies de la postguerra i el control fèrri de la dictadura. Durant aquells anys el local es limità a complir les funcions d’entreteniment diari i acollí una oficina del sindicat agrícola. L’any 1947 hi hagué un intent per part d’un grup de veïns de legalitzar la societat, presentant uns estatuts adaptats a les noves circumstàncies, però l’intent no fou aprovat per les autoritats.

No fou fins l’any 1953 que es presentà un nou projecte d’estatuts i finalment s’aconseguí la legalització. La nova junta estava formada per Vicens Bona Font (president), Josep Serra Boet (vicepresident), Joan Barceló Vives (secretari), Joan Barceló Carbonell (vicesecretari), Manel Pijoan March (tresorer) i Pere Barceló Reig (vocal). Amb “El Porvenir” legalitzat l’entitat es pogué fer càrrec d’organitzar les festes tradicionals, Festa Major d’estiu, Carnaval o Festa Major d’hivern i l’Aplec de Sant Marc, i el local social acollí diverses activitats. Però a partir de 1960 es començà a notar la força del turisme i aquest fenòmen econòmic afectà l’activitat del “Centro”. La intensa feina de l’estiu no permetia dedicar l’atenció a la Festa Major i per això se n’organitzà una altra al mes de maig a partir de 1963 amb el nom de “Fiestas de Primavera”, per tal que els veïns puguessin continuar gaudint de la seva festa major. Però l’estratègia no durà gaire, només fins a 1966; a partir d’aleshores desaparegué la Festa Major engolida per la gran diversitat d’actes i locals d’oci que es multiplicaven durant l’estiu.
La legalitat de l’entitat tornà a estar a la corda fluixa perquè no adaptava els estatuts a la llei de 1964, reguladora de l’activitat associativa; el març de 1966, el Centre rebé una notificació insistint en que  s’adaptés a la legalitat llavors vigent. L’activitat social tornava a estar sota mínims i l’entitat tornà a quedar a la corda fluixa perque no s’atengué el requeriment de les autoritats. No fou fins l’any 1974 que es produí l’adaptació reclamada, sota la presidència de Joan Esteva Raventós, ja al final de l’etapa franquista. Llavors el Centre encara continuava organitzant el Carnaval, el Dijous Gras i l’aplec de Sant Marc.

El nou local social

Amb  el canvi a un règim democràtic es produí una important transformació de l’entitat, sota la presidència d’Antoni Balmaña i el Centre pogué desenvolupar una activitat normalitzada que les circumstàncies li havien impedit des del moment just d’inauguració del local l’any 1936.
Una vegada més, l’entitat hagué d’adaptar els estatuts a la nova normativa dels governs democràtics de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Aprofitant aquest canvi, s’adaptà el nom de l’entitat, que varià el seu nom de “Sociedad Recreativa El Porvenir Fanalense” per l’actual de “Centre l’Avenir Fanalenc”. Els nous estatuts eren aprovats i inscrits en el registre d’Associacions de la Generalitat el 9 de febrer de 1984, després de ser aprovats en l’assemblea general extraordinària del 12 de juny de 1983.
A més de les activitats tradicionals, l’entitat emprengué l’organització de la Festa de la Vellesa anualment el mes de juny i col.laborà amb la cavalcada de Reis. Però en l’àmbit intern es multiplicaren les activitats amb un actiu club d’escacs, la creació d’una banda de música, la publicació d’un butlletí intern, més tard revista i com a culminació de tota aquesta activitat, la construcció d’un nou local social. Des de feia temps es debatia en el si de l’entitat la possibilitat de construir un nou local social per subs-tituir la vella construcció de 1936; el tema d’una reforma profunda del local o la construcció d’un de nou havia estat motiu de debat en algunes assemblees, la última la de l’any 1978. Però la diversitat d’activitats que començaren a proliferar a partir de 1980 i l’aparició de noves seccions amb necessitat d’espai aguditzaren el problema i motivà que la junta presidida per Antoni Balmaña afrontés la situació amb seriositat. Es debatiren diverses alternatives, la majoria de les quals passaven per fer un local nou donat l’estat del que havien construit els mateixos socis gairebé cinquanta anys abans. El principal pro-blema del Centre era que no podia afrontar una despesa tan important com la construcció d’un edifici. Però la cèntrica  situació de l’entitat possibilità que apareixés una proposta de permuta; el contratista Joan Bou oferí la construcció d’un edifici de dues plantes a canvi de quedar-se la planta baixa en règim de cessió per un període de 25 anys i la primera planta de lliure disposició del Centre l’Avenir Fanalenc, que conservaria, evidentment, la propietat de tot l’edifici.

El nou local oferia un ampli ventall d’oportunitats que de seguida s’aprofità: la banda faria seu el local per als assajos, el club d’escacs tenia un espai per practicar i els socis gaudirien d’un espai modern i confortable. Al cap d’uns anys i mercès a la bona relació amb Joan Bou, s’ampliava l’acord de col.laboració i es construia una nova planta a canvi d’uns anys més de concessió del local de la planta baixa. El local s’utilitza com a sala pol.livalent per a les representacions del nou grup de teatre i fer cursets i activitats de tota mena.

Els presidents

Comissió gestora de 1931:

– Ramón Roselló

– Manel Pijoan

– Josep Serra

– Aniceto Clara

– Rodrigo Vergeli

– Llibori Barceló

– Gerard Cruañas

Presidents:

1935: RODRIGO VERGELI MONT

1936: VICENÇ BONA FONT

1956: GERARD CARRERAS CRUAÑAS

1957: LLUÍS ESTAÑOL DALMAU

1958: JOAN PLA SOT

1959: ANIBAL MIR RUSCALLEDA

1963: GERONI SAEZ GUTIERREZ

1967: JOAN ALCOBER LOPEZ

1968: JOSEP BARNES CARRERAS

1976: JOAN ESTEVA RAVENTÓS

197?: ANTONI BALMAÑA JUANDÓ

2009: JOSEP DALMAU ALBERTÍ

preload preload preload